23.11.09

Habitació amb escala

Per més que passi el temps, per més que la meva vista vagi sempre a parar a qualsevol escala, per amagada que estigui, que hi hagi enmig del paisatge, per més que les casualitats apareguin en els moments més inesperats, les escales, elles, mai deixaran de sorprendre'm.
Perquè un pot anar a passar un cap de setmana a l'Empordà i, allà, desconnectar del dia a dia, encara que sembli que les tensions són patrimoni d'altres. I aquest fet, carregat de petits moments intranscendents i d'altres transcendències més vitals, no t'acaba d'allunyar mai d'allò que et voreja sempre, com si fos un núvol etern.
Tots els actes, per insignificants que semblin, segueixen aquella guia dibuixada amb mà magistral. I tots els quadres que ens acompanyen van difuminant els seus colors per no sortir-ne.
I és que, per més que no hi pensis, quan has triat una habitació a l'atzar i et gires per fer-li una lleugera repassada, la teva mirada acaba ensopegant amb una escala...