Mentres escric aquesta entrada al blog, ja deuen estar acabant els preparatius de l'Aplec de la Sardana de Calella, que comença els seus actes amb un concert de la Cobla Marinada.
I si en un principi pensava parlar una mica d'aquest esdeveniment, l'Aplec Pairal de Catalunya, ara, el que em ve al cap, és una mica el ressò de la més que probable declaració de la sardana com a Dança Nacional de Catalunya per part de la Generalitat.
Per què serà que, una vegada més, torna a sortir al nostre país aquella vergonya nacional que
tenim envers tot allò que ens representa d'una manera o altra?
I és que sempre que es planteja algun tema, sobretot els relacionats amb la nostra personalitat "cultural", ha de sortir aquella discussió o contestació per mor de, això sí, una modernitat o sentiment de progressisme mal entès.
Jo no vaig a dir que la sardana sigui una dança que tingui una història mil·lenària o immaculada, però sí que puc assegurar que la sardana és el ball que ens identifica, majoritàriament, tant al nostre teritori com a fora. O no?
Que potser la jota, el contrapàs o el xotis ténen tants valors històrics com la sardana? Doncs potser sí... o potser no. Quina lògica té, ara, anar a buscar defectes a aquesta dança per tal de no acabar aconseguint res més interessant, culturalment parlant? Això no treu, evidentment, que tots els balls i totes les expressions culturals del nostre país han de ser dignificades adientment pel nostre Govern.
I identificar la sardana amb el conservadurisme o, directament, amb la dreta i/o aquells "fatídics" 23 anys de bla-bla-bla..., que és una de les darreres modes entre la progressia moderna, em sembla que ja és una simplificació d'allò de "rissar el ris".
A veure si ens dediquem a sumar i no a restar, a lluitar per la nostra cultura, tota, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, i aparquem d'una vegada aquest trist esport de fer-nos la traveta a nosaltres mateixos i anar-nos empetitint davant del món.
I si en un principi pensava parlar una mica d'aquest esdeveniment, l'Aplec Pairal de Catalunya, ara, el que em ve al cap, és una mica el ressò de la més que probable declaració de la sardana com a Dança Nacional de Catalunya per part de la Generalitat.
Per què serà que, una vegada més, torna a sortir al nostre país aquella vergonya nacional que
tenim envers tot allò que ens representa d'una manera o altra?I és que sempre que es planteja algun tema, sobretot els relacionats amb la nostra personalitat "cultural", ha de sortir aquella discussió o contestació per mor de, això sí, una modernitat o sentiment de progressisme mal entès.
Jo no vaig a dir que la sardana sigui una dança que tingui una història mil·lenària o immaculada, però sí que puc assegurar que la sardana és el ball que ens identifica, majoritàriament, tant al nostre teritori com a fora. O no?
Que potser la jota, el contrapàs o el xotis ténen tants valors històrics com la sardana? Doncs potser sí... o potser no. Quina lògica té, ara, anar a buscar defectes a aquesta dança per tal de no acabar aconseguint res més interessant, culturalment parlant? Això no treu, evidentment, que tots els balls i totes les expressions culturals del nostre país han de ser dignificades adientment pel nostre Govern.
I identificar la sardana amb el conservadurisme o, directament, amb la dreta i/o aquells "fatídics" 23 anys de bla-bla-bla..., que és una de les darreres modes entre la progressia moderna, em sembla que ja és una simplificació d'allò de "rissar el ris".
A veure si ens dediquem a sumar i no a restar, a lluitar per la nostra cultura, tota, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, i aparquem d'una vegada aquest trist esport de fer-nos la traveta a nosaltres mateixos i anar-nos empetitint davant del món.
Visca....
1 comentari:
Està demostrat, Pep Ventura tenia carnet de Convergència. I el més curiós és que va morir cent anys abans que es creés CDC.
Publica un comentari a l'entrada