19.6.09

Festa Major: La crisi la paguen els músics

Ja he explicat alguna altra vegada que uns dels actes principals de la Festa Major (petita) de Calella consisteix en un seguit de sopars al carrer que es fan en diversos llocs del poble (perdó, ciutat), i que, a més, acaben amb una mica de ballaruca a càrrec d'algun grup de major o menor envergadura segons el nivell de convocatòria que ténen aquests sopars.
Segons tinc entès, fin ara, aquest apartat de la música era finançat per l'Ajuntament, però aquest any, i per culpa de la crisi, es va retirar la subvenció, encara que al final sí que es va atorgar una petita quantitat a cada veïnat perquè fos ell el que es cuidés d'organitzar la vetllada.
Com cada any, després de sopar vaig fer una volta per alguns d'aquests sopars i el resultat va ser decebedor. Allà on l'any passat hi havia un grup de 6 o 7 components ara hi havia un organista i una cantant. On el grup era de 3, ara era un teclista sol. En un altre una disco-mòbil...
Qui hi havia sortit perdent eren els músics, era la música en viu, era tothom...
Però entre tots els balls, el que em va aribar a tocar la moral va ser el del carrer Sagnier. Allà hi havia un cantant que ni intentava dissimular al darrera d'un teclat que no tocava. Tenia, presidint l'escenari, un aparell (no sé com es diu) amb tota la música gravada, tota, des de la primera nota a l'última, i ell anava prement el botó abans de començar cada cançó, sense amagar-se de res, fins i tot orgullós n'estava d'aquella orquestra enllaunada. Això sí, l'acompanyaven dos percussionistes, dos. Ja em diràs per què, si el ritme també estava tot gravat.
A veure si de cara a l'any que ve intentem recuperar la música en viu. Potser hauríen de ser menys grups, però la qualitat s'ho val.
En tornarem a parlar d'aquí un any.
Publica un comentari a l'entrada