L'amistat és un d'aquells valors que no saps mai com quantificar, si és que fa cap falta això de quantificar-ho tot. És com allò de posar etiquetes...
Però sí que hi ha alguns moments en què pots fer-ne una mena de valoració.
El diumenge, precisament, em van convidar a la celebració d'un aniversari, aniversari amb número rodó, per cert, i que per allò de que a mi ja se m'acosta hi vaig posar-hi més ganes que en altres casos.
I allà, intentant situar-me a mi mateix com a referència, vaig poder anar-me fixant en els diferents graus d'amistat, de proximitat, de coneixença i d'amor que hi havia entre l'amfitrió i tots els que estàvem al seu voltant.
Va ser un exercici molt gratificant, de veritat.
A la tarda, i continuant les celebracions, em va tocar un bateig....
Repetir el mateix exercici que deia abans em va seguir donant valor i sentit al que és l'amistat.
1 comentari:
Amics, coneguts i saludats. Hi ha qui ho confon!
Publica un comentari a l'entrada