Diuen que les anàlisis a cor calent no són prou objectives, que cal deixar córrer eltemps, que passin els dies i es relaxi la sang. Jo, moltes vegades penso que això ho diuen aquells que no saben com analitzar els fets, que necessiten recollir les opinions dels demés per poder treure les seves conclusions. Una mica com faig jo amb el futbol, que entre el que veig, el que diu el locutor i un parell de frases que escolto aquí i allà, ja faig la meva crònica i, al final, sembla que hi entengui i tot.
Avui ja fa una setmana d'un dia important, històric, amb perdó, m'atreviria a dir. I dic amb perdó, perquè com que la història se la fa també "cadascú", hi haurà una gran majoria de gent que s'esgarrifarà amb aquest adjectiu...
I una diada així sempre comença amb una imatge per recordar. Quin és el primer record que tinc gravat del 25 d'abril de 2010?
Doncs n'hi ha un, hi ha una escena, un moment, uns instants que, tot just començar el dia, vaig considerar que marcarien l'evolució de la jornada: em vaig haver de dutxar amb aigua freda...
Un fet tan petit, una circumstància tan efímera, una situació tan... compromesa, un aparell que no va funcionar i em vaig quedar glaçat (i mai millor dit).
Així va començar aquell 25 d'abril... a Calella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada