De tant en tant toca anar a tocar (redundància) sardanes a alguna ermita. El ritual és el mateix de sempre, el que s'ha repetit anys i anys, d'abans de l'existència de les mateixes sardanes. Hi ha una missa, és a dir una ofrena, un agraïment, i després continua la festa, d'una manera més popular: en el nostre cas, amb una ballada de sardanes.Tothom pot tenir les creences que vulgui, o les que li provinguin de la seva cultura, però a mi, una festa d'ermita de tant en tant, m'agrada, m'omple d'algun no-sé-què que em deu venir d'algun racó interior.
No sé, ni tinc massa interès en saber, si és reminiscència de la meva educació o, senzillament, és que un acte d'aquests desprèn alguna cosa més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada