12.9.09

Efectes de l'onze

No m'agrada gens, i ja em comenen a cansar...
-Els metres i metres de senyera fent d'estovalles
-Els xiulets mentres sona l'himne de Catalunya
-Els crits i xiulets constants en els actes d'ofrena
-La utilització dels actes oficials per grups amb problemes "particulars"
-Les ofrenes amb calça curta, samarreta i xancletes
-Els "boicots" partidistes en actes oficials
-L'esquizofrènia dels que conviden, presideixen i després munten protestes... en actes oficials
-...........................

2 comentaris:

Albert Medran ha dit...

Realment, és més agradable celebrar Sant Jordi (amb la mateixa quantitat de senyeres) que la Diada: les xiulades, de qui siguin, em posen dels nervis. Serem un país normal el dia que celebrem la nostra Diada amb alegria, tranquil·litat i solemnitat.

vilapou ha dit...

La veritat, Albert, és que és trist que no sapiguem(?) dignificar primer un acte i després ser tan reivindicatius com calgui...