Escales terapèutiques?

Si hi ha una cosa que em pot és la meva nebodeta.... no hi puc fer més. I si del que parlem és de la seva salut, encara més.

Fa uns dies la meva germaneta (ella també és -eta) em va dir que a la nena se li havíen de fer unes proves, de rutina, però unes proves. La primera pregunta va ser ràpida:

-Que passa alguna cosa?

I la resposta més ràpida encara:

-No res, el pediatra que li vol fer això, unes proves. Només es tracta de fer-li unes analítiques i una petita prova.

El cas és que es tractava d'"excitar" no sé quina hormona per veure com funcionava.

El procediment, més o menys, va consistir en:

Primer, fer una analítica (punxada), donar-li unes pastilles i enviar-la a casa un parell d'hores. Després, una altra analítica (punxada) i cansar-la uns vint minuts... pujant i baixant escales! I, per acabar, una altra analítica (tercera punxada...) i cap a esmorzar un bocata enorme.

Pobre nebodeta, tres punxades en un matí i una sessió terapèutica de pujar i baixar escales.

Potser és la primera vegada que dic: maleïdes escales!