A ningú se li escapa que el sector del periodisme és un d'aquells pilars que deia abans. La velocitat de la notícia és més ràpida a la xarxa que al paper i la proliferació de canals virtuals fora
de l'oficialitat plantegen dins el mateix sector unes lluites constants tant ideològiques com econòmiques i socials.Fins a quin punt és menys fiable el periodista freelance que treballs online que el diari carregat d'història amb tots els seus mitjans i els seus interessos? Aquesta podria ser una de les preguntes valorades en un milió...
L'altre dia, en una d'aquelles tertúlies televisives on es parla trepitjant les converses dels demés, tot i ser personalitats de solvència contrastada en els mitjans, María Antonia Iglesias deixava anar, parlant sobre uns joves detinguts per l'assassinat d'una jove, una frase que deia:
"Estos jóvenes, representantes de la generación del piercing y la página web..."
La veritat és que aquesta associació instintiva entre la joventut, el piercing, la delinqüència i la pàgina web em va fer mal. Com pot parlar així, per més que estigui en una tertúlia cridanera, una periodista de llarg recorregut professional?
Quin camí li queda a aquesta classe periodística per assimilar la velocitat de desenvolupament de les aplicacions 2.0 en el seu àmbit?
Espero que els nous profesionals, més joves, amb algun piercing i alguna pàgina web, vagin apartant del camí aquelles opinions tan passades i fora de lloc.
Esperem-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada