12.3.11

Benvolgut blog:

Tu i jo hem de parlar... ja ho saps.
No es tracta de que (jo) comenci a buscar excuses, ni a fer-me o fer-te (sí, a tu) retrets de qualsevol mena. Tu i jo ens coneixem bé, i ens coneixem a fons, aviat farà sis anys. Per tant no ens hem d'amagar res.
Jo podria, i de fet ho faig, dir que ja et convé un rentat de cara. Potser és que em vaig fent gran i més "seriós", que no conservador, però penso que la coloraina aquesta que t'envolta ha d'anar desapareixent (ja ho vaig fer amb el fons aquell que ja ningú deu recordar) i que la senzillesa ha d'imposar-se a la plantilla. Temps al temps.
I per l'altra part, la meva, potser que em decideixi a escriure més, encara que només sigui per anar aprofitant les bones escales que tinc arxivades....
No entraré (tu saps que no és el meu estil, i aquest tema el tinc més que clar i més que discutit) en el debat blog-Facebook, ni en donar excuses sobre l'optimització de l'ús de les xarxes socials, ni en si el blog és la part principal d'aquest pack 2.0 i Facebook o Twitter en són els complements, res d'això.
Crec, senzillament que m'han passat i m'estan passant dues coses: una és que tinc mandra d'escriure, així de clar; i l'altra és que m'estic fent un embolic mental amb què vull explicar, i què no, amb si vull separar temàtiques amb el "més vilapou", el teu germà petit, o si tot ha de venir a petar aquí, vaja, com sempre, etc.
I no, res d'això. Ha de tornar l'aire fresc a aquest bloc (ara amb c). Si no em serveix per deixar anar tot allò que em ve al cap d'una manera directa, no "nem bé".
I això penso fer a partir d'ara. Treure'm aquell embolic del cap que deia abans, és a dir, no tornar a pensar en tu com si fossis un lloc de culte (meu). Ets un blog, el meu blog, vilapou, i ens hem de poder tornar a mirar als ulls fixament, sense que cap dels dos abaixi els ulls.
Apa, fins ara!
Publica un comentari a l'entrada