11.6.14

Una reflexió a peu de Ple

Al Ple Municipal (de Calella) del dijous passat hi va haver una intervenció a l'apartat de Precs i Preguntes per part d'una persona del públic que va posar sobre la taula aquell tema tan interessant i de vegades mal interpretat de la participació o dels processos participatius. En aquest vídeo de Calella TV hi teniu el Ple sencer i trobareu la intervenció a que em refereixo a partir de 2:49:50 i així hi podreu posar cares i noms i cognoms. (Si aneu a 2:43:15 podreu veure-hi una intervenció meva).
La queixa que es derivava del ciutadà que va participar al Ple era sobre la manca de participació de la ciutadania en la redacció del Pla d'Usos de la Fàbrica Llobet-Guri. Sense entrar a fons en la part de raó que tenia aquella observació (moltíssima des del meu punt de vista) sí que voldria fer unes consideracions sobre el tema.
El Govern (de la ciutat) actual, així com l'anterior, i la majoria de partits polítics, acostumen a confondre
l'abast del tema participació ciutadana. Sovint, o pràcticament sempre, es fa un subtil reduccionisme del terme participació al terme "posar en coneixement". Si s'informa als afectats d'un tema determinat i se'ls deixa opinar, es dóna ja com a exemple de procés participatiu. Res més lluny de la realitat. La informació i la consulta a alguns veïns és el mínim que s'ha d'exigir dels poders polítics davant qualsevol tema. Però obrir la participació consisteix en posar sobre la taula, de bon principi i de manera oberta a tothom el tema en qüestió. Si parlem dels usos d'un equipament cultural, cívic i social, això implicarà que qualsevol ciutadà ha de tenir accés a la informació per poder opinar i proposar allò que cregui oportú. L'administració, els polítics, han de proveir dels mitjans adequats a la ciutadania per tal que puguin iniciar i seguir totalment el procés que estigui en estudi.
I això, avui, és possible. No cal fer més reduccionisme ni caricaturitzar sobre si cal fer assemblees de barri o edifici, no cal. La gent, les persones, tenen prou criteri per organitzar-se i participar en allò que els impliqui i els importi. Però han de tenir la possibilitat de fer-ho. I això, avui, és possible.
Només falta la voluntat de tractar a la ciutadania de tu a tu. Reduir la distància entre el Ple i la ciutadania, és això. Qui vulgui pujar al carro ho pot fer. Marejar la perdiu i fer creure que el sistema actual tancat i poc transparent (sí, poc transparent) és l'única possibilitat, acabarà per crear més desconfiança de l'existent.
I si no, que tothom repassi el que ha passat i està passant amb les noves i les velles (antigues) formacions polítiques.
Publica un comentari a l'entrada