No faig cap descobriment quan dic que el món dels blogs et permet fer un seguit d'amistats noves, més o menys compromeses o fidels, i que, quan no ets una persona massa oberta en públic, l'anonimat et llença a deixar-te a anar.
Això mateix passa quan entres també en "xarxes" com el Facebook o el Twitter. Aquest darrer és una modalitat molt especial ja que pots escriure allò que et passa pel cap en el moment just, prescindint de si té massa sentit en cap context o seguir una conversa a diverses bandes amb els teus seguidors virtuals.
Per això, li vaig deixar a la Trinamilan una de les meves frases típiques:
-Em pots enviar una escala (del teu viatge)?
I ella, en el seu blog Platxèria, va i em regala una escala del metro de Monasterion. Touché!
Em tocava ara a mi fer-li la torna. Però he mirat el meu "arxiu" i tinc alguna escala de Bòsnia, Itàlia, Oslo, Berlín, Holanda, Mèxic, Iuesei, Madeira, Sant Cebrià de Vallalta... però cap de Grècia!
Aquell post d'agraïment que tenia pensat se n'ha anat a norris. No sé quina relació fer entre el seu viatge, l'escala que m'ha enviat i... res.
M'he quedat en blanc.
--------------------
En blanc com aquesta escala i aquesta paret, caçades per la Judit al museu d’art modern Gulbenkian de Lisboa. L’autor és Pedro Cabrita Reis.
Ei mestre, un cop te'n vaig enviar una de Finlàndia que encara deus estar traient de l'aigua!
ResponEliminaVeí, i tant que ho recordo, era de les bones!
ResponEliminaLa vaig fer servir a la Felicitació de Nadal!!!
Hola amic twiterià,
ResponEliminacom podia negar-me a la teva demanda?...vaig rebre el missatge a la Blackberry (jo twitejo amb la blacknormalment) i estava a l'estació, em vaig girar, vaig fer la foto amb la black també i desprès a l'hotel, al mac vaig penjar-la al post del dia..res més senzill...
Gràcies per la teva bñanca escala...que tal acompanyar-la de les nits de blanc setí?...gran canço...coneixes?...
Ep Mestre, ara ja ho vist Perdona el lapsus, però al Nadal estava outsdide! Mercès, i endavant i esglaons!
ResponElimina