que podem, és a dir caps de setmana. Res, d'una punta a l'altra del poble (perdó, ciutat), una horeta. I ara resulta que avui plovisqueja, amb la de bunyols, fideuà, pa, pastís, gas, etc, que començo a tenir acumulats. I a la tarda, igual que demà i dilluns, he d'anar a tocar: la soferta vida del músic. Total, que hauré de fer una mica de gimnàs a casa (he, he, vols dir?) .I amb tot això, hem hagut de passar la mona a avui dissabte a la nit, que abans que tot, un és padrí i té les seves obligacions.
Apreciat Sr. Vilapou:
ResponEliminaSer padrí és un goig, no un càstig. El que realment és un càstig és tenir fills amb padrins pesats que insisteixen a portar la mona el dilluns "cap allà la 1 o la 1 i mitja".
Ens entenem ràpid, no? ;-)
Ara us ompliria de fotos amb la nebodeta, la mona, les "dorremi" (?), els pollets...
ResponEliminaI no ho acabo d'entendre, però vam triar una mona sense cap escala, XD
Hi! Just want to say what a nice site. Bye, see you soon.
ResponElimina»
Super color scheme, I like it! Good job. Go on.
ResponElimina»