El temps passa, però...

...hi ha coses que no canvien.

Avui toca refermar posicions, sacsejar (com m'agrada aquesta paraula!) la memòria, punxar l'amor propi, treure la pols a tot allò que hem (he) anat dient des de fa més de tres anys.

Avui toca mirar amb detall aquesta imatge.

Per on comencem? Per dalt o per baix?

Podeu clicar a sobre per veure una mica més els detalls i després, com si fos un exercici de redacció escolar, començar a enumerar els "desastres": l'escala sencera, és dreta, és insegura, perillosa, està recolzada sobre... sobre dues fustes que no ténen perdó de Déu, l'enfustissat en sí mateix fa "por", els taulons estan lliures i segur que "ballen" (ho puc assegurar), és estret, curt...

Bé, és igual, tampoc cal fer llenya de... o potser sí que el que caldria fer és llenya de tota aquesta fusta.

Ai, senyor, que no n'apendran mai...

I els músics tampoc, perquè hi continuaran pujant...

Però és que la feina és la feina...

(prou de posar punts suspensius...)

... ... ...