intentar reflectir la quotidianitat (marqueu bé les dues "us" els del català central), tot amanint-ho amb alguna imatge més o menys recurrent, sense deixar mai de banda que la base de la columna és la meva "quotidianitat" en el pujar i baixar escenaris.
Doncs un dia com avui no hi ha res més poc original que recordar que és dimarts i 13, amb tots els tòpics que això comporta. I és tan poc original que fins i tot jo mateix ja havia fet un post amb aquest títol.
Per tant poques coses a dir que no s'hagin ja sentit avui. Això sí, vigileu les escales, vigileu que, com a mínim, tinguin tots els esglaons... (de baranes ja no en parlem).
No crec pas que sigui per falta d'originalitat que moriria aquest bloc, amic Vilapou...
ResponEliminaperò, d'on treus aquestes escales???
ResponEliminaincreïble!
i també és Sant Antoni, vaja. Per cert, el sant i l'aniversari del meu papi que m'he oblidat de felicitar. uf!
ResponEliminaMai he entès allò de "13 y martes, ni te cases ni te embarques". És que és molt habitual voler-se casar un dimarts?
ResponEliminaAnnatarambana, he, he, ni jo ho sé, però apareixen.
ResponEliminaBet, que els sants i els aniversaris ténen vuitada, però no n'abusis. Felicita'l de part de la "colla" blocaire.