paletes (amb tot el meu respecte) entren a casa d’un, la vida queda alterada, tot va a mig gas o a contratemps (per fer-ho una mica més musical). Has de refer tots els hàbits adquirits que tens. La vida social i/o política també està de reformes alguna vegada, però fa un temps (llarg) que sembla que la reforma sigui permanent. Quan s’acabin les obres ens quedarà una caseta que riu-te’n tu de les dels rics. Però de moment tenim el que tenim.Com aquesta escala, plena de runa, que no es veuen ni els esglaons, i la pobra barana tan bruta de pols, a punt ja de ser jubilada. Pensem, però en el resultat final. Quina enveja tindran els veïns. O potser no ens deixaran acabar les obres? A veure si ens envien els municipals (quan era petit, al meu poble en deien “els empleats”). Si passa això serà per “pura” enveja.
ei, que feia molt temps que no passava a veure escales!!! I mira que la que acabes de penjar és de les bones. Jo opino que no ens deixaran acabar les obres...
ResponEliminaÉs el que em fa por. I que no ens deixin ni seguir les obres i ens quedem amb la runa a casa.
ResponEliminaDe vegades cal baixar un graó per poder-ne pujar dos.
ResponEliminaDe vegades anar endarrera serveix per agafar més embranzida.
Però de vegades ens quedem a mitja frase: baixem un graó, anem endarrera. I això de tirar endavant, ben amunt, es queda en un intent. O ni això. Ai,ai, ai...